SITUACIÓ

Caldes d’Estrac és el paradigma d’aquella dita catalana que parla que al pot petit hi ha la bona confitura. És el quart terme municipal més petit de tot Catalunya, de 0,74 Km2, però gaudeix d’una situació privilegiada, protegit per la Serralada Litoral i de cara al Mediterrani.

HISTÒRIA

El que històricament ha fet coneguda aquesta petita població són les aigües termals. De fet, el nom de la vila és una barreja de termes cèltics i romans, ja que d’una banda, el determinatiu d'Estrac ve del topònim Estarac, que prové del nom cèltic Astaracus. De l’altra, és sabut que en temps dels romans la població ja era coneguda per les aigües termals i era anomenada Aquae calidae, i d'aquí ve el nom de Caldes.

De l'estada dels àrabs, n'hi ha moltes referències, entre les quals hi ha l’origen d’una llegenda local molt popular: el guariment de la princesa mora Fàthima, que va venir per prendre les aigües i es va casar amb un prohom de la vila; en Busquets. Avui la llegenda segueix viva en les figures dels dos gegants del poble.

Al segle XI el lloc formava part del terme de l'efímer Castell de Montalt, que aviat va passar a pertànyer al Castell de Mataró. El 1219 s’hi construeix el que serà el nucli originari de la població, un temple i un hospital a la vora de les termes. Més endavant, el 1396 passà a ser baronia, i fou regida des del segle XV per un batlle nomenat pels consellers de Barcelona fins al 1715, quan Caldes esdevingué un municipi independent. L’arribada del segle XIX suposà el naixement de la vila termal tal com la coneixem. L'any 1820, es van remodelar els banys públics, fet que va fer augmentar el grau de reconeixement i prestigi de Caldes d'Estrac. La inauguració del primer ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró, va obrir les portes a un nou fenomen que amb el temps es faria massiu: el del turisme.

En el cas de Caldetes, el turisme va començar com un costum, estès entre la burgesia adinerada de Barcelona, de fer estades curtes o anar a passar els estius fora de casa.

Aquest costum, fins aleshores limitat a aquells que per qüestions de salut havien de fer un canvi d'aires, explica que les primeres poblacions a acollir visitants fossin les que gaudien de tradició termal. Entre elles, Caldes d'Estrac tenia un gran prestigi.

La fama del municipi va anar creixent fins a assolir la seva màxima esplendor durant els darrers anys del segle XIX, coincidint amb el període que es va anomenar "La Febre d'Or" (1871-1885) i, els anys posteriors, marcats per la celebració de l'Exposició Universal del 1888. Durant aquests anys, els primers estiuejants, d’origen aristòcrata, van decidir construir-hi la seva residència, fenomen que va engrandir la llista d’estiuejants il·lustres, seduint personalitats com mossèn Cinto Verdaguer o Joan Maragall, entre d’altres.

Amb el temps, la llista de nouvinguts i nous residents s’ha anat ampliant i diversificant. Un exemple dels canvis el trobem en les transformacions que al llarg dels anys ha patit l’establiment Colon. Aquest edifici, situat a primera línia de mar, va ser inicialment un centre de reunions de burgesos, intel·lectuals i polítics del segle XIX, després, però, va convertir-se en un casino per satisfer les demandes d’esbarjo dels nou-rics de la burgesia industrial de l’època de la Primera Guerra Mundial. Actualment és un complex modern i singular, especialitzat en talassoteràpia. També són testimonis del pas del temps les mansions modernistes i noucentistes que, entre els anys 1917 i 1920, els habitants benestants d'aquesta localitat del Maresme van fer construir, en l'anomenat Passeig dels Anglesos. 

TERMALISME

Caldes disposa de l’únic balneari, datat el prinicpi del segle XIX, de titularitat pública a Catalunya, oferta que es completa amb l’hotel balneari de talassoteràpia "Colon".

La captació de les aigües mineromedicinals es fa a 300 metres de la vora del mar. Des del massís granític del Maresme arriba al centre de la vila gràcies a una galeria subterrània de 22,9 metres. L’edifici té una galeria principal d’espais reservats als tractaments amb aigües mesotermals de mineralització mitjana, hipotòniques, amb una temperatura de 38,8ºC.

L’oferta termal és un instrument per a la Cultura del Benestar. L’interès per les aigües de Caldes i les seves propietats curatives es remunten a temps immemorials.

CULTURA I SOCIETAT

Amb el temps, el municipi s’ha especialitzat en l’oferta de serveis. Si el termalisme, a banda de ser un actiu per si mateix, ha actuat històricament com a reclam del turisme, que també s’ha vist afavorit per la situació privilegiada de la vila; l’agricultura, avui amb una presència quasi testimonial en l’economia de Caldes d’Estrac, ha obert les portes a un altre tipus d’activitat econòmica: la restauració. De fet, aquesta gaudeix de gran prestigi sobretot pels dos grans certàmens que anualment s’hi organitzen: la Pesolada, durant la primavera, i les Jornades Gastronòmiques de la Mongeta del Ganxet, a la tardor.

Com a complement, hi ha una ampla oferta cultural al llarg de l'any. Especialment el Museu Fundació Palau, d'interès internacional, que va ser inaugurat la primavera del 2003, i disposa d’un magnífic fons d’art de pintors catalans i una seixantena d’obres de Pablo Picasso.