Vivir en
Premià de Dalt
Información básica
- Habitantes: 10.429
- Superfície: 6,60 km2
- Altitud: 142 m.
- Densidad: 1.580 h/km2
Comunicaciones
- C-1 Renfe (Premià de Mar)
- A Barcelona i conexió amb Premià de Mar
- C-32 Distancia a Barcelona 26 Km.
Poblaciones vecinas
SITUACIÓ
Premià de Dalt s’enfila entre Teià i Vilassar de Dalt per la serralada del litoral fins al cim de Sant Mateu, el punt més alt de la serralada. Des de l’ermita d’aquest cim, d’origen romànic, podem gaudir d’unes magnífiques vistes de la costa i del Vallès Oriental.
HISTÒRIA
Per les restes arqueològiques trobades al poblat ibèric de la cadira del Bisbe, la fundació de Premià de Dalt es fixa a finals del segle V a.C. Els primers pobladors foren els laietans, seguits dels ibers. Més tard, amb l’arribada dels romans, els ibers adoptaren la seva estructura econòmica i s’establiren les primeres vil·les romanes: Can Vilar, les Pèrgoles, Ca l’Escoda i Santa Anna (segles I aC - II dC).
La nomenclatura de Premià té el seu origen possiblement en el nom de la vil·la romana Primiliani. En un primer moment el terme municipal de Premià arribava fins al mar però gràcies a l’augment de població, l’any 1836 el seu barri marítim es va independitzar, de manera que es va formar l’actual població de Premià de Mar.
A l’Edat Moderna Premià de Dalt es va veure impulsada per l’activitat marinera del seu veïnat de mar i per l’aparició de la indústria.
Als anys seixanta es van començar a construir habitatges d’estiueig i d’aquesta manera es van anar dibuixant les urbanitzacions que uneixen els diferents nuclis que conformen el poble.
En els anys vuitanta, es va iniciar la construcció de nous habitatges als antics terrenys agrícoles situats entre Can Figueres i Can Balet, l’anomenat eixample de Premià de Dalt.
CULTURA I SOCIETAT
El poble de Premià de Dalt és un municipi ordenat, que ha experimentat en els últims anys un fort creixement demogràfic. Tranquil i laboralment dedicat a la planta i la flor, Premià de Dalt és un refugi perfecte per aquells que busquen escapar de la realitat estressant de les grans ciutats. L’activitat socioeconòmica del poble se centra bàsicament en la petita i mitjana empresa. També cal destacar l’activitat industrial, especialment dedicada a la construcció. El comerç i el sector dels serveis han guanyat força en els últims temps.
El poble destaca per l’església gòtica de Sant Pere (s. XVI), conjuntament amb un seguit de masies fortificades amb elements medievals aixecats a la muntanya de Sant Mateu.
També és digne d’esment el santuari barroc de la Cisa –amb façana barroca– on es venera una imatge del segle XV, protectora d’aquest indret del Maresme i que és objecte d’antiga devoció popular.
El museu del poble, que estudia i difon la riquesa patrimonial de la vil·la, té seu a Can Figueres, una construcció dels segles XV al XVIII. Per la seva banda, Can Botey acull el Museu de la Caça i d’Armes.
La torre fortificada de Can Moles, dels segles XIV-XV, i l’església de Santa Anna, datada pels voltants del segle XVI, formen part tanmateix del llegat històric i artístic del municipi.