Vivir en
El Masnou
Información básica
- Habitantes: 23.340
- Superfície: 3,40 km2
- Altitud: 27 m.
- Densidad: 6.865 h/km2
Comunicaciones
- C-1 Renfe
- Bus a Barcelona i circumval·lació El Masnou-Alella-Teià
- C-32 i N-II A Barcelona 19 Km.
Poblaciones vecinas
El Masnou és un poble costaner i una mica accidentat pels contraforts de la Serralada Litoral. Es va formar en part d’aleshores municipi de Teià, el 1812, i se li va annexionar el barri de mar d’Alella el 1846, de manera que va quedar configurat el terme municipal actual. La població té 3,4 km2, amb una altitud de 27 metres i més de 22.500 habitants.
El Masnou es pot dividir en tres zones: al llarg de la N-II, un dels accessos més importants al poble, és cosmopolita, comercial i renovat. La zona intermèdia, els carrers paral·lels a la carretera, conserva un aire de poble, amb cases vuitcentistes amb patis. Finalment, i més allunyada del mar, la tercera zona és de xalets i torres, amb algun bloc d’apartaments.
HISTÒRIA
Cap a l’any 1100 el poble no existia, absorbit pels municipis de Teià i Alella. Aproximadament el 1600, buscant el mar, els pescadors establirien el seu mas prop de la costa. Al voltant de l’anomenat Mas Nou es van crear altres llars i la constitució de la nova vila semblava imparable quan, un segle més tard, els pescadors construïren l’ermita dedicada a Sant Pere. Aquest assentament va absorbir ben aviat el petit indret de Locata, independent i més antic que el mateix Masnou, format per pescadors de l’Estany Leucata. Es tractava de l’actual barri d’Ocata.
CULTURA I TRADICIÓ
La tradició del Masnou té un esperit marcadament nàutic, més que altres pobles, ja que van ser els últims a conservar la tradició marinera. És per això que al Masnou s’hi ubicaren drassanes i molts altres establiments nàutics: la bandera del Masnou, segons els llibres, onejava a tots els mars. A part del mar, però, la vila tenia altres activitats comercials: cultius de regadiu gràcies a la gran quantitat de pous i mines d’aigua que s’hi van trobar; la floricultura, en especial el clavell; i d’altres indústries com la del tèxtil o la construcció.
Actualment la pesca ha quedat bàsicament relegada a una activitat esportiva. Precisament un dels atractius culturals és el Museu Municipal de Nàutica, que recull objectes i arxius de la tradició marinera. Un altre museu és el de la Mina, que ofereix als visitants una excursió per les antigues i importants mines d’aigua que encara avui subministra a alguns habitants del Masnou. El poble sempre ha estat avesat a la mineria, és per això que el Museu Municipal destaca pels seus estudis en aquesta matèria.
L’oferta cultural també compta amb el Museu Retrospectiu de Farmàcia i Medicina, o el cinema La Calàndria, un dels més antics de la comarca. La vida social i activitats d’entreteniment al Masnou són diverses: concursos d’arrossos a la cassola, la Festa Major, que se celebra el 29 de juny; les Setmanes Culturals a l’abril i a l’octubre, així com exposicions i cursets d’arts plàstiques. Les entitats i els equipaments culturals acaben de completar l’oferta. Aquestes es dediquen al teatre, al tenis, l’atletisme i al cinema, entre d’altres. El Port de Masnou, a més a més, constitueix un referent comarcal pel que fa a la gastronomia i l’oci nocturn. Són recomanables la Fira de Primavera, o l’Aplec de la Sardana, els dos al març. A més, destaca per ser una important aposta cultural, el Festival Internacional de Teatre Còmic "Ple de Riure".