Vivir en

Teià


Carretera d'entrada a Teiá
Creu de pedre a l'entrada de Teià
Esgésia de Sant Martí de Teià
Vista de Teià
Carretera d'entrada a Teiá
Creu de pedre a l'entrada de Teià
Esgésia de Sant Martí de Teià
Vista de Teià

Información básica

  • Habitantes: 6.162
  • Superfície: 6,60 km2
  • Altitud: 128 m.
  • Densidad: 934 h/km2

Comunicaciones

  • Línia C1 (El Masnou - Ocata)
  • Casas - Sarbus
  • C-32/N-II a Barcelona: 21 km, a Mataró: 15 km

SITUACIÓ

 

Teià ocupa gairebé tota la vall de la riera de Teià, que neix al coll de Can Gurguí, s’estén al vessant sud-oest de la serra de Sant Mateu i baixa fins a la vora de la costa.

 

A ponent, la petita serra de Teià delimita amb la vall d’Alella. El poble té una altitud de 128 m, amb una superfície de 6’66 km2, i més de 6.000 habitants. Té un microclima semblant al d’Alella, assolellat i de poca pluja, per això s’hi produeix vi amb denominació d’origen (D.O) d’Alella.

 

La xarxa viària de Teià es compon de la carretera N-II, i la comarcal que uneix el Maresme i el Vallès. Pel que fa als transports públics, té un autobús interurbà que l’uneix amb Alella i El Masnou per baixar a les estacions ferroviàries de RENFE del Masnou i Ocata.

 

HISTORIA

 

El document més antic que fa referència a Teià és del 958, en la venda d’una vinya, i on apareix el terme de “Vila Taliano”. Aquest document és clau en la teoria de l’origen romà del nom de Teià. És a dir, que a partir del gentilici “Talius” o “Talianum” s’evoluciona cap a formes com “Taliano”, “Tayano”, “Taya” o “Teya” i “Taià” o “Teià”. Teià, que el 1283 estava sota el domini feudal del Castell de Burriac -situat a Cabrera-, poc després va ser venuda al senyor del Castell de Vilassar, però els habitants de Teià van comprar la seva llibertat amb 12.000 sous. Finalment, l'any 1505 el poble de Teià es va convertir en municipi, després d'obtenir els privilegis atorgats pel rei Ferran el Catòlic.

 

L’any 1769 van començar els tràmits de la construcció de l’església del Masnou i el 1825 se separà de Teià el terme del Masnou. El nou municipi amplia el seu terme l’any 1840 amb la incorporació del barri mariner d’Alella, conegut com a Alella de Mar.

 

CULTURA I SOCIETAT

 

La Festa Major se celebra en honor a Sant Martí, l’11 de novembre. A part dels actes culturals i esportius, és típic menjar en aquestes dates el guisat de pomes farcides de carn picada. Pel que fa a l’economia, a causa de la crisi econòmica, l’elevat cost del terreny i la proximitat a Barcelona, la indústria tèxtil i les explotacions agrícoles han quedat molt perjudicades. Gràcies a l’augment de la població, el sector de serveis ha anat guanyant importància.

 

Dates interessants són la Fira de Sant Ponç, el segon diumenge de maig; el Concert d’Estiu, la segona quinzena de juliol, als jardins Godó; la Festa Major de Sant Martí, l’11 de novembre; i diversos concursos i balls de sardanes durant tot l’any.