Poblacions del Maresme

El Maresme

Viure a

Sant Iscle de Vallalta


Plaça en el centra urbà de Sant Iscle de Vallalta
Carrer en el centre urbà de Sant Iscle de Vallalta
Vista de l'Església de Sant Iscle de Vallalta
Vista de l'Església de Sant Iscle de Vallalta
Vista de Sant Iscle de Vallalta
Carretera de Sant Iscle de Vallalta
Plaça en el centra urbà de Sant Iscle de Vallalta
Carrer en el centre urbà de Sant Iscle de Vallalta
Vista de l'Església de Sant Iscle de Vallalta
Vista de l'Església de Sant Iscle de Vallalta
Vista de Sant Iscle de Vallalta
Carretera de Sant Iscle de Vallalta

Informació bàsica

  • Habitants: 1.313
  • Superfície: 17,80 km2
  • Altitud: 129 m.
  • Densitat: 74 h/km2

Comunicacions

  • C-1 Renfe (Sant Pol de Mar)
  • Conexió amb Sant Pol de Mar i Calella.
  • BV-5128 / C-32 / N-II Distancia a Barcelona 48 Km, a Mataró 18 Km. i a Sant Pol de Mar 7 Km.

SITUACIÓ

 

Amb prop de 1.280 habitants i 17’8 km2 d’extensió municipal, Sant Iscle de Vallalta s'estén als vessants meridionals de la serra o massís de Montnegre, al límit amb el Vallès. La carena de la serra fa de divisòria al seu terme i als de Vallgorguina i de Sant Celoni al nord, i assoleix els punts més alts, de ponent a llevant, al turó d'en Vives o Montnegre de Ponent (759 m d'altitud), al turó Gros (757 m d'altitud), ambdós separats pel coll de Basses, i el Montnegre de Llevant (726 m d'altitud).

 

HISTÒRIA

 

La història d’aquest poble es remunta al segle XI. L’any 1090 es va consagrar la seva parròquia. El 1386 ja és denominada com Asciscli de Valle Alta de Canet, ja que en un passat formava part del mateix nucli amb Canet.

 

L’església presideix el poble, situada estratègicament damunt d’un turó, amb una inscripció a la façana que recorda la resistència que els habitants van oferir a les tropes napoleòniques, que va salvar la localitat del saqueig.

 

CULTURA I SOCIETAT

 

Els terrenys per al cultiu i l’agricultura d'aquest poble són més aviat escassos. Han desaparegut els cultius de secà, la vinya, i, sobretot, les maduixes. A poc a poc, i durant els darrers temps, sembla que s’ha pogut potenciar el sector secundari amb l’arribada d’indústries de confecció tèxtil.

 

Així, molts dels treballadors que feinejaven al camp amb productes típics com les hortalisses o les maduixes aviat van marxar a treballar a les indústries, i moltes d’aquestes cases es van vendre com a segones residències.

 

Ara, Sant Iscle és un d’aquells pobles que conformen la cara més tranquil·la i plàcida de la vida dins la comarca del Maresme.

 

Hi ha, referint-nos als monuments i restes arqueològiques del poble, diverses masies, com la de Cal Paraire, Cal Maresme, Cal Verdura, i Cal Pona. Cal destacar activitats artesanals com les puntes de coixí, o gastronòmiques, com el farciment de pomes.

 

La Festa Major d’hivern se celebra el 17 de novembre, i la d’estiu l’1 d’agost. El 15 d’aquest mateix mes se celebra l’aplec a l’ermita de la Salut (diada de l’Assumpta).