SITUACIÓ

El municipi de Sant Andreu de Llavaneres, situat entre mar i muntanya, limita a ponent amb Mataró; a llevant amb Sant Vicenç de Montalt; al nord amb Dosrius i al sud amb el mar Mediterrani. El turó de Montalt, de 594 metres d’altitud, és el punt més alt del terme municipal.

HISTÒRIA

Les restes més antigues que s’han trobat corresponen a l’època neolítica i són uns abrics que aprofiten les formes de grans blocs granítics (Rocs de Sant Magí) i poden situar-los a la carena de la serralada del Montalt.

Amb l’arribada dels romans i la seva cultura, les condicions de vida canviaren. La població va abandonar progressivament les muntanyes i es va anar instal·lant a les planes i a la costa. Així, podem assenyalar l’existència de tot un seguit de viles romanes com la de Can Sanç, situada a tocar de la costa, a dalt d’un petit turonet a 30 metres del nivell del mar, entre la riera de Llavaneres i el turonet de les Bruixes.

Els documents més antics que fan referència a l’antiga parròquia del poble els trobem datats del segle X. L’any 968 s’esmenta per primer cop el topònim de Llavaneres i al 989, se cita de manera més precisa: "terminio de labandarias".

La llegenda teoritza sobre l’origen de la nomenclatura del municipi: "Serena Vall" és Llavaneres llegit del revés. Llavaneres va formar part de Mataró fins que a la primera meitat del s. XVI, concretament el primer de maig de 1561, va constituir-se com a independent.

CULTURA I SOCIETAT

Sant Andreu de Llavaneres té un aspecte marcadament turístic i residencial. Al costat de l’atractiu de la platja, Llavaneres disposa de les excel·lents instal·lacions del port esportiu del Balís, on es realitzen diverses competicions. També hi ha un camp de golf, enmig d’un paisatge de gran bellesa; les seves instal·lacions el situen entre les millors d’Europa. Llavaneres, tradicionalment població d’estiueig, gaudeix d’un clima privilegiat tot l’any i disposa d’unes excel·lents vistes sobre el mar Mediterrani i la serralada del Litoral.

El municipi compta amb més d’una trentena de bells exemples de masies que conformen un preuat testimoni arquitectònic del poble. Destaquen Can Botí i Can Lloreda, entre les de base romànica amb finestres de gòtic florit; Can Berenguer i Can Catà de la vall i Can Cornell, com a exemples de masies fortificades amb elements gòtics; i Can Amat, Can Moreres de Tarongers, Can Trials i Can Casals com a exponents de la importància agrícola.

Amb la situació de l’antiga parròquia (actual església del cementiri), va ser necessari construir un altre edifici al bell mig de la població. Es tracta d’una gran església neoclàssica de tres naus. El marcat caràcter de nucli d’estiueig del poble va donar lloc a la construcció d’un seguit d’edificacions modernistes i postmodernistes com la torre Gran o la torre del Sol, entre d’altres.

L’economia del municipi de Sant Andreu de Llavaneres es concentra en sectors com la restauració, els serveis i la construcció. També, per complementar l’economia local, es troben empreses de floricultura i industrial.

Un important valor afegit del municipi és l’ampli teixit associatiu, que des de diversos àmbits col·labora activament en les diferents àrees de treball del govern municipal. En relació a les empreses de Sant Andreu de Llavaneres hi destaca sobre tot el sector comercial.