En els darrers anys la comarca del Maresme ha esdevingut -gràcies al seu clima temperat, la seva lluminositat mediterrània i també per la seva proximitat amb Barcelona- una comarca turística residencial de primera magnitud. Amb la secció que encetem avui, Viure al Maresme, pretenem apropar-vos a les singularitats dels diferents pobles que integren aquesta comarca, des d’Alella fins a Tordera, de manera que residents i nouvinguts tinguin una visió global de la comarca i coneguin una mica més a fons el seu propi municipi.

El Maresme compta amb un cens de població de més de 370.000 habitants, en una superfície de gairebé 400 km2. La comarca s’estén al llarg de la franja litoral, de 50 km de llargada i 10 km d’amplada, que comprèn entre Montgat i el riu Tordera. Al nord, la serralada del Litoral separa el Maresme de la comarca del Vallès Oriental, a llevant limita amb la Selva i a ponent, amb el Barcelonès. La comarca la integren 30 municipis, que es distribueixen en tres zones: l’Alt Maresme, Mataró i el seu entorn i el Baix Maresme. Mentre que l’Alt Maresme és una zona eminentment turística (Calella, Pineda, Malgrat) però també pesquera (Arenys), el Baix Maresme és essencialment residencial, amb l’activitat agrària de la vinya, com a contrapunt. El Maresme és, de totes les comarques costaneres del Principat, la més abocada al mar. El seu nom, “Maresme”, com altres que trobem en terres litorals catalanes, fa referència a aquesta característica de contrada marina.
La muntanya més important de la serra del Litoral que, paral•lela a la costa dibuixa el fons del boscós paisatge, és el Montnegre, i arriba als 759m d’altitud al Turó d’en Vives. La resta de la serralada -que al Maresme és coneguda com la serralada de Marina-, constituïda per un seguit de cims de suaus pendents, acull les diverses valls on es van establir els poblats medievals que més endavant donaren lloc a les poblacions de la costa. La llarga plana que acompanya aquesta serralada havia estat antigament una zona d’aiguamolls. D’aquí va sorgir el nom de marismes, que ha evolucionat fins al nom actual de Maresme.

Activitat socioeconòmica
En el terreny econòmic els sectors autòctons han estat diversos i canviants. Des del comerç amb Amèrica, passant pel gènere de punt, l’agricultura, la pesca, el turisme i, actualment, la construcció dels serveis personals. Encara avui, la indústria, el turisme i l’agricultura sobreviuen com a principals activitats econòmiques de la comarca. En l’actualitat, el gènere de punt és el motor industrial del Maresme, sobretot de la capital, Mataró, tot i que els serveis guanyen terreny dia rere dia. L’Alt Maresme ha estat, per la seva part, una de les zones pioneres del turisme, però també l’agricultura té la seva imortància amb el conreu dels coneguts maduixots. Malgrat tot, la major part del terreny agrícola de la comarca l’ocupen dos sectors importants: la flor i la planta ornamental, que es manté, i l’horta, que es troba en regressió. Al sud, en canvi, es troben conreus de vinya, generalitzats als voltants d’Alella, seu de la Denominació d’Origen del mateix nom. Els vins d’aquesta zona són reconeguts arreu de l’Estat espanyol i també a Europa i Estats Units. Són de qualitat contrastada els vins blancs i els caves, tot i que en els últims temps, les bodegues de la zona s’han animat a treure’n, al mercat, de negres i rosats que sorprenen a més d’un paladar.
La pesca es concentra a Arenys de Mar, el quart port pesquer de Catalunya. A banda del port de Mataró, la costa del Maresme compta amb quatre ports esportius més, dotats amb les millors instal.lacions, per poder gaudir de la mar. Són els ports d’Arenys de Mar, el port Balís de Sant Andreu de Llavaneres, el de Premià de Mar i el del Masnou. Entre la desembocadura de la Tordera i l’altiplà que tanca la platja de Calella, la costa ofereix un front de dotze quilòmetres d’àmplies platges. Entre Calella i Sant Andreu de Llavaneres, en canvi, les platges són més petites, però igualment aptes per al bany i la pràctica dels esports nàutics. Els grans centres d’atracció turística s’han anat desenvolupant al voltant de les poblacions del Litoral.
El Maresme té una cuina variada basada en els bons fruits del mar i de la terra. Tenen anomenada els pèsols de la floreta de Sant Andreu de Llavaneres, les patates de Mataró i els maduixots de la zona de Sant Pol i la Vallalta. Arenys, com ja hem esmentat anteriorment, és el principal proveïdor de peix, que proporciona, a les cuines de la comarca, una matèria de primeríssima qualitat. Dels productes pesquers d’Arenys de Mar destaca el calamar i la gamba, tan admirada com la de Palamós.

Història
La clara unitat geogràfica de la comarca ha tingut alts i baixos en la seva història. Així doncs, el sector des de Montgat fins a Caldes d’Estrac va formar part, a l’edat mitjana, de la diòcesi, comtat i vegueria de Barcelona, mentre que el sector d’Arenys de Mar fins a la Tordera, va pertànyer a la diòcesi, comtat i vegueria de Girona. El perill d’assalts pirates va fer que antigues poblacions fossin construïdes lluny de la costa (anomenades per aquest motiu de Dalt o de Munt). De fet, un element arquitectònic molt característic del paisatge de la zona són les torres de guaita o de defensa, que protegien els pobles dels atacs dels pirates. En canvi, els antics barris de pescadors es van anar convertint, paulatinament des del segle XVII, en nuclis importants de la costa (i van agafar la nomenclatura de Baix o de Mar).

Una comarca ben comunicada / Infraestructures i comunicacions
L’escassa distància que la separa de Barcelona, cada vegada més curta gràcies a la millora i modernització de les infraestructures, contribueix a la integració progressiva del Maresme en l’àmbit metropolità de la gran capital, Barcelona. La comarca té una xarxa viària (N-II, A-19) i ferroviària (línia C-1 de rodalia de RENFE), que satisfà les seves necessitats bàsiques. Aquesta dotació es complementa amb l'A-7 i amb la connexió amb la Pota Nord per Montgat que enllaça amb la Ronda de Dalt. Hi ha prevista la prolongació de l’A-19 fins a Tordera. A més, cap a l’interior, hi ha la C-60, autopista que uneix la capital del Maresme, Mataró, amb la del Vallès Oriental, Granollers, atravessant el túnel de Parpers. L'origen de la xarxa de comunicacions de la comarca es troba a l'antic Camí del Mig (Via Augusta) que en alguns dels seus trams va ser aprofitat per fer la N-II. A banda i banda d'aquesta carretera transcorre la via fèrria i l'autopista seguint la línia de la costa, fet provocat per la proximitat de la serralada Litoral al mar. Un mataroní, en Miquel Biada, va ser l'impulsor de la construcció de la primera línia fèrria de la península. Aquesta anava de Barcelona a Mataró i va ser inaugurada el 28 d'octubre de 1848.

La proximitat amb Barcelona, les bones comunicacions i un dels climes més temperats de Catalunya han fet, del Maresme, una comarca que acull, any rere any, nombrosos estiuejants i turistes. De fet, en els últims temps, la comarca ha experimentat un accelerat i progressiu augment de població. La seva funció, doncs, s’ha anat transformant i ara esdevé essencialment una comarca eminentment residencial: ha passat de ser contrada d’estiueig a residència definitiva, allunyada de l’estrés de les grans ciutats. El fet que el Maresme estigui desmembrat en diferents nuclis socioeconòmics i l’impacte de la gairebé veïna Barcelona fan que, a nivell cultural, el desenvolupament de la comarca es vegi de vegades frenat. No obstant això, existeixen una sèrie d’agents culturals dels quals participen plenament nombrosos maresmencs. Els aplecs i les festes majors han estat, durant anys, l’agent cultural integrador de la cultura del Maresme i avui dia hi ha una sèrie de teatres i cinemes que fan que no sigui necessari traslladar-se a la capital catalana per gaudir de l’oferta cultural.

Parlem del Maresme, doncs, com una comarca sovint pionera i capdavantera en molts aspectes de la vida social, econòmica i cultural del país. Una comarca privilegiada que, al llarg del temps, ha sabut integrar positivament constants fluxos de gent nouvinguda i que, alhora, ha sabut mantenir una personalitat pròpia.