Vivir en

El Masnou

Vista del Masnou des del port esportiu
Vista del Masnou des del port esportiu
Terrassa el passeig de la carretera nacional al Masnou
Estació de tren d'Ocata del Masnou
Platja del Masnou
Quiosc al passeig de la carretera nacional del Masnou
Vista del Masnou des del port esportiu
Vista del Masnou des del port esportiu
Terrassa el passeig de la carretera nacional al Masnou
Estació de tren d'Ocata del Masnou
Platja del Masnou
Quiosc al passeig de la carretera nacional del Masnou

Información básica

  • Habitantes: 22.536
  • Superfície: 3,40 km2
  • Altitud: 27 m.
  • Densidad: 6.628 h/km2

Comunicaciones

  • C-1 Renfe
  • Bus a Barcelona i circumval·lació El Masnou-Alella-Teià
  • C-32 i N-II A Barcelona 19 Km.

El Masnou és un poble costaner i una mica accidentat pels contraforts de la Serralada Litoral. Es va formar amb part d’aleshores municipi de Teià, el 1812, i se li va annexionar el barri de mar d’Alella el 1846, quedant configurat el terme municipal actual. La població té 3’4 km2, amb una altitud de 27 metres i més de 22.500 habitants.

 

El Masnou es pot dividir en tres zones: al llarg de la N-II, un dels accessos més importants al poble, és cosmopolita, comercial i renovat. La zona intermitja, els carrers paral•lels a la carretera, conserva un aire de poble, amb cases vuitcentistes amb patis. Finalment, i més allunyada del mar, la tercera zona és de xalets i torres, amb algun bloc d’apartaments.

 

HISTÒRIA

 

Cap a l’any 1100 el poble no existia, absorbit pels municipis de Teià i Alella. Més tard, buscant el mar, els pescadors establirien el seu mas prop de la costa. Era el 1600. Al voltant de l’anomenat Mas Nou es van crear altres llars i la constitució de la nova vila semblava imparable quan, un segle més tard, els pescadors construïren l’ermita dedicada a Sant Pere. Aquest assentament va absorbir ben aviat el petit indret de Locata, independent i més antic que el propi Masnou, format per pescadors de l’Estany Leucata. Es tractava de l’actual barri d’Ocata.

 

CULTURA I TRADICIÓ

 

La tradició del Masnou té un esperit marcadament nàutic, més que altres pobles, ja que van ser els últims a conservar la tradició marinera. És per això que al Masnou s’hi ubicaren drassanes i molts altres establiments nàutics: la bandera del Masnou, segons els llibres, onejava a tots els mars. A part del mar, però, la vila tenia altres activitats comercials: cultius de regadiu gràcies a la gran quantitat de pous i mines d’aigua que s’hi van trobar; la floricultura, en especial el clavell; i d’altres indústries com la del tèxtil o la construcció.

 

Actualment la pesca ha quedat bàsicament relegada a una activitat esportiva. Precisament un dels atractius culturals és el Museu Municipal de Nàutica, que recull objectes i arxius de la tradició marinera. Un altre museu és el de la Mina, que ofereix als visitants una excursió per les antigues i importants mines d’aigua que encara avui subministra a alguns habitants del Masnou. El poble sempre ha estat avesat a la mineria, és per això que el Museu Municipal destaca pels seus estudis en aquesta matèria.

 

L’oferta cultural també compta amb el Museu Retrospectiu de Farmàcia i Medicina, o el cinema La Calàndria, un dels més antics de la comarca. La vida social i activitats d’entreteniment al Masnou són diverses: concursos d’arrossos a la cassola, la Festa Major, que se celebra el 29 de juny; les Setmanes Culturals a l’abril i a l’octubre, així com exposicions i cursets d’arts plàstiques. Les entitats i els equipaments culturals acaben de completar l’oferta. Aquestes es dediquen al teatre, al tennis, a l’atletisme i al cinema, entre d’altres. El Port de Masnou, a més a més, constitueix un referent comarcal pel que fa a la gastronomia i l’oci nocturn. Són recomanables la Fira de Primavera, o l’Aplec de la Sardana, els dos al març. A més, destaca per ser una important aposta cultural, el Festival Internacional de Teatre Còmic Ple de Riure.