Maresme's Townships

The Maresme

Living in

Sant Vicenç de Montalt

Església de Sant Vecens de Moltalt
Església de Sant Vicenç de Moltalt
Carretera de Sant Vicenç
Vista de Sant Vicenç de Montalt
Carrer al centre urbà de Sant Vicenç de Montalt
Poliesportiu de Sant Vicenç de Montalt
Església de Sant Vecens de Moltalt
Església de Sant Vicenç de Moltalt
Carretera de Sant Vicenç
Vista de Sant Vicenç de Montalt
Carrer al centre urbà de Sant Vicenç de Montalt
Poliesportiu de Sant Vicenç de Montalt

Basic information

  • Population: 5.776
  • Space: 8,00 km2
  • Altitude: 143 m.
  • Density: 722 h/km2

Communications

  • C-1 Renfe (Caldes d'Estrac)
  • To Barcelona, Mataró and other cities
  • C-32 / N-II to Barcelona 41 Km. (25.5 Miles) and to Mataró 10 Km. (6 Miles)

SITUACIÓ

 

Les comunicacions per accedir a Sant Vicenç de Montalt són bones. S’hi pot arribar per carretera, autopista o agafar tren i després un autobus. Aquest municipi llinda al nord amb Arenys de Munt i Dosrius, al sud amb el mar Mediterrani, a l’oest amb Sant Andreu de Llavaneres i a l’est amb Caldes d’Estrac i Arenys de Mar.

 

HISTORIA

 

Tot i que el nom de Sant Vicenç de Montalt no apareix com a tal fins el 1935, la referència més antiga que es coneix, com Sant Vicenç de Llavaneres, es troba en un cartulari del Monestir de Sant Cugat que data de l’any 963. L’any 1543 es comença a gestar l’existència de Sant Vicenç com a municipi, quan s’obté la independència del feudal del Castell de Mata i s’inicia el procés de separació entre Sant Andreu i Sant Vicenç de Llavaneres, que culmina el 1599, quan Felip III de Castella els concedeix el dret a formar un consell, govern i alcalde propis, separats dels de Llavaneres.

 

Per altra banda, el topònim de Montalt, apareix per primera vegada el 1017 en un document exhumat en què es fa referència al Castell de Mont Alt, que hauria tingut un extens terme entre la Riera de Caldes i l’origen d’Argentona. La prova de la llarga vida que acompanya aquest municipi són els nombrosos edificis històrics que conformen el seu patrimoni cultural, d’entre els quals destaquen l’Església, del segle XVI, i d’altres construccions i masies com la Torre d’en Llobet, del segle XVI, Can Misser, també d’aquella època, Can Milans del Bosc, del segle XVII i altres edificis noucentistes i modernistes d’inici del segle XX.

 

CULTURA I SOCIETAT

 

Els eixos de vertebració econòmica i social del municipi parteixen d’un abandonament de les activitats agrícoles per centrar-se en la construcció, que ha obert la porta a nous sectors com el turisme i els serveis.

 

En pocs anys aquesta població ha vist triplicada la seva població, fet que ha impulsat la construcció de nous nuclis i zones residencials que, a banda d’atreure nous habitants, també ha impulsat la compra-venda de segones residències que ha fet que la seva població es dobli durant els períodes vocacionals.

 

La construcció de torres i zones residencials ha estat important per impulsar l’economia del sector serveis a la població, ja que "moltes persones treballen en el seu manteniment".

 

El turisme representa per al municipi una altra important font d’ingressos gràcies a la seva situació privilegiada, a cavall entre el mar, amb "1.300 metres de platja entre Caldetes i el Port Balís", i la muntanya, ja que Sant Vicenç s’aixeca a sobre de la serralada del Litoral.

 

Altres actius de la població són els complexos esportius com la piscina, el camp de golf de 18 forats o el Pitch & Putt situat entre els termes municipals del veí Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç, i la restauració, on l’oferta l’encapçalen imponents masies i castells del segle XVI i XVII, com Ca l’Oliver o Can Marial, que lloguen les seves instal•lacions per celebrar-hi qualsevol tipus de banquet.