Poblacions del Maresme

El Maresme

Viure a

Malgrat de Mar

Plaça de l'Església de Malgrat de Mar
Passeig davant de l’estació de tren de Malgrat de Mar
Carrer al centre urbà de Malgrat de Mar
Ajuntament de Malgrat de Mar
Paseig a la platja de Malgrat de Mar
Platja de Malgrat de Mar
Plaça de l'Església de Malgrat de Mar
Passeig davant de l’estació de tren de Malgrat de Mar
Carrer al centre urbà de Malgrat de Mar
Ajuntament de Malgrat de Mar
Paseig a la platja de Malgrat de Mar
Platja de Malgrat de Mar

Informació bàsica

  • Habitants: 18.596
  • Superfície: 8,80 km2
  • Altitud: 4 m.
  • Densitat: 2.113 h/km2

Comunicacions

  • C-1 Renfe
  • A Barcelona, Girona Costa Brava i altres poblacions.
  • C-32 / N-II Distancia a Barcelona 66 Km. a Girona 45 Km. i a Mataró 36 km.

SITUACIÓ

 

Malgrat de Mar és el poble de la costa del Maresme més situat al nord-est del mar. El riu Tordera delimita la comarca amb la de la Selva, i Malgrat es troba gairebé entre les dues comarques. A més de la platja, que s’estén en front de tot el terme municipal, la muntanya està plena de garrigues, pins i alzines.

 

La platja, però, que a l’estiu és un dels atractius més destacats de Malgrat de Mar, ocupa tota l’extensió del terme municipal. Coneguda anteriorment com la “Platja dels Pins”, degut a la proliferació d’aquests arbres a la zona, acaba on comença el Pla d’en Grau, i a partir d’aquí s’anomena el Camí de la Pomareda.

 

El poble té una altitud de 4 metres per sobre el nivell del mar, i una extensió de 8,8 km2, amb 18592 habitants.

 

Els accessos a Malgrat són diversos, com passa amb els pobles de la costa: a través de la N-II, mitjançant l’autopista C-32 fins a Calella, o amb el tren de rodalies de RENFE.

 

HISTORIA

 

El nom del poble prové, segons la llegenda, de l’època en què els presoners del castell de Palafolls havien d’anar a treballar a la localitat veïna, per suposat, “de mal grat”. I de fet, va ser un poble veí i menor al costat de Palafolls durant molts anys.

 

CULTURA I SOCIETAT

 

Les explotacions bàsiques de Malgrat sempre han estat els conreus, la indústria química, tèxtil i la construcció. Però sens dubte, una de les facetes de la localitat que més s’ha potenciat durant les últimes dècades ha estat la del turisme.

 

Potser pel veïnat avesat al turisme, Malgrat també ha acabat brindant les seves platges i serveis als foranis. La part turística del poble, estrictament parlant, se situa més a l’oest.

 

El seu terme municipal és farcit de construccions històriques. En concret, al nucli antic de Malgrat de Mar es pot trobar l’església de Sant Nicolau, de façana neoclàssica del segle XVIII, encara que conserva parts d’èpoques anteriors. Hi ha també l’Ajuntament, de 1915; l’edifici de la Cooperativa, que al segle XVI va ser casa senyorial, més tard hospital, durant el segle XX cooperativa obrera de consum, i en l’actualitat biblioteca popular. Les dues torres de vigilància, que abunden als pobles costaners del Maresme, la del Molí i la d’en Xirau també són destacables, a més de les ermites de Sant Ramon, Sant Ponç i Santa Rita.

 

Els mitjans de comunicació locals són Ràdio Malgrat, la Revista d'Informació General, Local i Comarcal de Malgrat, Som-hi; i la revista especialitzada l’Ateneu.

 

La vida social i cultural de Malgrat de Mar la marquen les entitats del poble, com l’Associació de Puntaires de Malgrat, o l’associació de La Barretina Vermella; les agrupacions de veïns de diversos barris, o el Centre d’Estudis Zenòbia Camprubí, la fundació La Xarxa o el Cine Club Garbí. Diversos col•lectius tenen a més el seu espai en penyes com la Cultural Extremeña, la Cultural Flamenca o la Kurda.

 

Dansa, cinema, excursionisme, fotografia, gegants i grallers, esplais, música, pintura i teatre completen l’oferta cultural de Malgrat. Les festes del poble són el 16 d’agost, per Sant Roc.